La cosa o nosaltres
Ronya dels segles,
nascuda fina,
impol·luta i verge
com mandarina,
conquereix marges,
rius, sèquies, cases,
silent i atenta
al desig dels ases.
És una gesta
–o dis-ne com tu vullgues–
contra nosaltres,
en clau de festa.
Ella vol les regnes;
tu tens l'esquena.
Abans no et condemnes
copsa l'esquema.
Potser t'enlluerna
o et salva –amb prou feines–,
però ella vol les regnes
i tu tens l'esquena.
És una gesta
–o dis-ne com tu vullgues–
contra nosaltres,
brillant i perfecta.
De fora estant, portes endins,
és la cosa o nosaltres, pobres vius.
Tu pagues les lletres;
ella escriu la història.
Ningú mai fent cua
ha pujat a la nòria.
Tu pagues les lletres;
ella escriu la història.
El pastís que a tu et toca
és de safanòria.
És una gesta
–o dis-ne com tu vullgues–
i per on passa
no creix ja l'herba.
De fora estant, portes endins.
De fora estant, portes endins.
En aquest assumpte no tinc gaires dubtes: per a mi
és la cosa o nosaltres, pobres vius.
Ronya dels segles,
tan ben parida,
innocent i pura,
que sembla mentida
com ofega els pobles;
com fot la natura.
Però quina gent més guapa
i quina altura.
Autor(es): Abraham Rivas
