Mai fa fred a la ciutat
Hi ha una taula i dues cadires,
un rellotge que no encerta les hores,
una planta que marca el centre
i el cambrer ja porta la primera.
Perquè avui és dia d'assumir coses,
avui és dia de dir-les grosses,
el que mai ningú pensa de tu,
el que mai ningú pensa de mi.
I et dic amb total llibertat
que mai fa fred a la ciutat.
I et dic amb total desmesura
que és formidable, que no hi ha cura,
que pel carrer tothom murmura
que mai fa fred a la ciutat.
Hi ha una taula i dues cadires,
un rellotge que no encerta les hores,
una planta que marca el centre
i el cambrer ja porta la tercera.
I centra la mirada al carrer,
i centra la mirada a la gent,
que els dissabtes tot s'ho gasten
i els diumenges tot s'ho mengen.
I et dic amb total llibertat
que mai fa fred a la ciutat.
I et dic amb total desmesura
que és formidable, que no hi ha cura,
que pel carrer tothom murmura
que mai fa fred a la ciutat.
