Mil cares
Hem trobat quelcom ja no m’entens si penso
que no hi vull renunciar.
Puc entendre bé tot el que avui separa
el sentir del raonar.
Jo comprenc l’amor com una frase dolça
després d’un bes amarg.
No comprenc l’amor com una única cosa.
Les mil cares d’estimar.
Perquè si al món som tants només puc estimar-te
a candau tancat.
Perquè se’m fa violent de compartir-te amb d’altres
i prediquem fraternitat.
Ja no em venç la son en els llorers que atrapen
als enamorats.
Rondo en un camí i diluïts els marges
perdo el peu a cada pas.
Visc l’amor d’avui i el de demà m’espanta,
no sé prometre en va.
Tinc bonics records entre la trencadissa
que junts vam deixar al marxar.
Jo comprenc l’amor com una frase dolça
després d’un bes amarg.
També comprenc l’amor com una tarda llarga.
Les mil cares d’estimar.
Vinc d’un llarg hivern i enfronto la distància
d’un estiu glaçat.
Amb els peus trencats de caure dels arbres
buscant fruits de veritat.
Jo comprenc l’amor com una trucada
sense retret ni engany.
No comprenc l’amor com un forat negre
on et vas enfonsant.
Tot el que el cor sent són llums a la distància.
Van pampalluguejant.
A capritx del què desconeixem encara
s’encenen i es van apagant.
Jo comprenc l’amor transparent encara
que això em faci mal.
També comprenc qui vol vèncer la basarda
de morir en soledat.
Estaré trist/ Estaré bé /Seguiré buscant una cançó en el teu adéu.
Estaré trista/ Estaré bé /Seguiré buscant…
