Mortalla
Que perquè entenguéssiu
tot aquest dolor
tot el que sentia
Vaig haver d’assumir
que la ràbia se’m menja
i desperto i no miro enrere
Que la ràbia m’ofega
però ho encaro.
Ho encaro amb ulls de sordera.
I ho sento per tu.
Tu mama que m’has donat tant,
de veritat que ho sento,
jo també vull que acabi ja.
I perdo aquesta batalla.
Se’m menja. Hi penso,
amb la mortalla.
I perdo aquesta batalla.
M’ofego.
Per fi em vesteixo amb la mortalla.
És la meva ensenya.
És el meu camí.
És a la meva lluita.
On hi ha el risc de patir.
Per l’avorriment.
El no saber on anar.
El que em malbarata,
m’instiga a bramar.
Què he de fer?
