No et convé
Estenia la roba
Just abans de la mitjanit
I potser no són hores
Però m'excita anar al revés
L'aire fresc de la plaça
L'aroma del suavitzant
Com si fossin uns crits
Van fer que aixequés el cap
No és possible
El que veig costa tant d'acceptar
Ella no et convé
Es movien eufòrics
Però intentaven no bramar
Agafava una porra
Mentre li feien un gol
Tu deuries ser a casa
Perquè ara quasi no surts
Ella ja no et desitja
I la tens com un cigró
Si és possible
El que veig era tant d'esperar
Autor(es): Francesc Ruiz
