Potser ja és ara l'hora
Potser quan sigui l'hora
no ens podrem moure
perquè no haurem encara
acabat de pagar el pis.
Potser quan sigui l'hora
haurem de dir que no
perquè tindrem molts nens
en edat d'anar a l'escola.
Qui sap si quan sentim el crit
haurem just acabat de comprar
un cotxe nou i lluent
i no voldrem deixar-lo.
Potser quan sigui l'hora
serà just el moment que planejàvem
un negoci interessant
que no voldrem pas perdre.
Potser quan sigui l'hora
estarem enlluernats per un amor
un amor dels que no deixen
dels que no deixen marxar.
Qui sap si quan sentim el crit
ens haurem acostumat a viure sols
i no voldrem recordar
que som molts que som tants.
Potser ja és l'hora
i estem plens de cadenes
que ens hem anat teixint
a poc a poc i ara ens lliguen.
Potser el crit ja es pot sentir
potser ja el senten els que escolten
però nosaltres ens hem anat tornant
sords a poc a poc.
Autor(es): Josefina Llugany, Jaume Arnella
