Quant ay lo mond consirat / A vós, dona Verge Santa Maria
Quant ay lo mond consirat,
tot l'als es nient mas Dieu;
e com be'm som apensat,
lo comiat es fortment greu.
E car nos èm de grieus pecats carregat,
si'n enquerèm, poirà'ns èsser perdonat,
car Senyor tal avèm cui plai mercé,
pos que platz, qu'aissí m'es acostumat.
A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler qui es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre qui no sia
volent en vós, qui és maire d’amor;
qui vós no vol no ha d’on s’enamor.
Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e el saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què els faria?
E vós, Dona, si us plai, façats membrar,
entendre, amar, a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels, convertir, preïcar,
e els crestians facen pacificar.
Mant home se vana que morria
pel vostre Fill, si lloc venia;
mas paucs són cells qui el vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.
«Amic Bernat de Ventadorn,
com podeu deixar de cantar
en sentir el rossinyol refilar
tant de nit com de jorn?
Escolteu com en gaudeix!
Tota la nit canta sota una flor.
Sap d'amor millor que vós mateix.»
Autor(es): Trobador anònim, s. XIII / Ramon Llull, anònim provençal s. XIV
