Saudade
Amb el so de les trompetes
i un repic de tambor constant,
amb un mig somriure
i un got de vi a la mà.
L’últim vinil de Mishima,
“deixeu-me ser qui més estima!”,
el qui més estima
a tot el que ja ha passat.
I us presento ja,
amb aquest ritme ancestral,
sempre a primer pla:
la saudade al ball.
I us presento ja,
amb aquest ritme ancestral,
sempre a primer pla:
amb mi, la saudade al ball.
M’encanta tot el que va ser
i tot el que ja no és,
el dolor que ja no fa mal,
la vella i errònia fe.
L’ahir que el dolor va deixar
i el que ho va deixar tot bé,
només perquè se’n va anar
i va volar més enllà.
I us presento ja,
amb aquest ritme ancestral,
sempre a primer pla:
la saudade al ball.
I us presento ja,
amb aquest ritme ancestral,
sempre a primer pla:
amb mi, la saudade al ball.
