Seran sempre nostres
Les vaig trobar just al portal,
brillaven pels carrers de la ciutat;
aquella nit no van marxar
les estrelles del cel estelat.
S'havien quedat
fent llum a tanta gent,
alegre i combatent.
Tossudament alçats,
exercint la llibertat
i el dret a decidir
el nostre camí.
Va ser un dia que el poble despertà
i junts al carrer, la por hi vam sembrar.
Va ser un dia que ens durarà molts anys,
tants com primaveres ens facin cantar:
Els carrers seran sempre nostres,
els carrers seran sempre nostres,
els carrers seran sempre nostres,
els carrers seran...
els carrers serem el poble!
P'rò "pensar i votar" és il·legal
pels tirans del gran palau,
i cada sòrdid cop de pal
vam abanderar-nos més la pau.
I el dret a somniar,
lliures dels sempre reis
que compren les lleis;
serem, amb llibertat,
serem, amb dignitat,
un poble sobirà
si vol caminar.
