Som
Els peixos que acaben pescats no saben on acabaran, se darreres gotes d’un cos que s’esgota seran es rovell d’algun ham.
Els arbres que acaben cremats, no saben quan més aguantaran,
Ses darreres rames on tu i jo ens penjàvem són cendre d’algun avantpassat.
Som...
Ses estrelles que acaben morint no saben que es vespre les pint,
ses darreres flames just quan me deixaves representen un per sempre infinit.
Ses cases que acaben caient no saben lo trist que ara em sent,
s’estudi on vaig créixer no ho vull però em deixa amb cara d’adult impacient.
Som...
Ses coses que acaben passant no saben si és el que esteim cercant,
ses darreres hores, sentir que tu plores per jo és un conflicte constant.
Lo hermós que és tornar a viure junts no es sap si és una coma o un punt,
però poc importa sa por ha quedat morta, tots som estudiants d’aquest curs.
Autor(es): Llure Marquès
