Teixits
Al sortir el sol
I ta mare: lleva't d'hora,
surt al món d'allà fora,
tindràs temps de dormir.
Ara, ja gran,
quan llavors no ho volia entendre,
ja començo a comprendre
el que em venia a dir.
Riu i plora,
si cal equivoca't,
de grans errors troba'n sentit.
Estima i odia,
no comptis dies,
perd també el ritme i fes camí.
I ara surt el sol.
I puc comptar-me ferides,
algunes que no són cosides,
i amb fortuna de tenir.
I pell amb pell
poden arribar a ser cosides.
Jo també tinc ferides
I algunes que no sé.
Riu i plora,
si cal t’equivoques,
en bons errors trobem sentit.
Estima i odia,
esprem els dies.
Troba el teu ritme i fes camí.
