Tokio m'és igual
Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns
de gelocatil i cafeïna, arrancarem almanco avui.
Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.
I és només quan som una piltrafa que m'escric i me dibuix,
sé que per tu i jo una línea recta mos separa sempre junts.
Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.
Senyoreta, ca meva s'abandona i no ho supera,
"su asiento en posición vertical", Pequín no és Xangai.
Senyoreta, m'estimi com s'estima en es cinema
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.
Senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos
de sushi, Panasonic total, Tokio m'és igual.
Autor(es): Joan Miquel Oliver
