Tot està bé
Ho he canviat tot per tenir només el que importa
He canviat el que té importància per l’important
He deixat de pensar com pensen els altres
Aspirar al que aspirava sempre em va quedar curt.
He de trobar la manera de poder escapar-me
Dels horaris d’oficina, la rutina, com espanta.
Però em mires a la cara
i prefereixo les maneres que les formes.
I repeties que tot està bé,
Mentre em deies que les coses són com són
I repeties que tot està bé,
Sabent de sobres que no tinc elecció.
Passen els anys sense que ningú et digui que passen
Els somnis que tenies ja no brillen, i es desgasten
Vius per inèrcia sense preguntar-te què busques
Rasques estímuls que fingeixen salvar-te
Però em mires a la cara i saps que no va de broma
Prefereixo les maneres que les formes.
I repeties que tot està bé,
Mentre em deies que les coses són com són
I repeties que tot està bé,
Sabent de sobres que no tinc elecció.
I repeties que tot està bé,
Mentre em deies que les coses són com són
I repeties que tot està bé,
Sabent de sobres que no tinc elecció.
Ohh... Mentre em deies que les coses són com són
Ohh...Ahh... i repeties que tot està bé.
