Una vaga indefinida
Declaro
una vaga indefinida
en el teu somriure,
i no pensar en res més.
Costa, costa, costa
mantenir-se al marge;
deixa'm instal·lar-me
en el teu riure encès.
L'espio en secret,
te'n robaré un tros més.
Em declaro voluntari
per seguir-te el contagi,
I que vagi ben lluny...
a través dels temps
i de la gent.
Com pot ser?
Ai...com pot ser?
no puc pensar en res més.
Com pot ser?
No puc cantar res més.
Com pot ser?
Aturem-lo un moment.
Com pot ser?
Diga'm "qui és aquest Déu
Com pot ser?,
que riu a través teu?”
