Atenes en flames

Joan Isaac

Brillava sobre Lykavitos
la Lluna d’Atenes
sopàvem en una terrassa
amb déus i deesses..

Sentíem la veu de Vasilis
que allà a la glorieta
parlava entre roncs i murmuris
amb Zeus i Atenea.

Després saciàvem amb Ouzo
la set de Dionisos
plorant per les moltes el·lipsis
de història en els frisos

amb llàgrimes d’ira callada
davant la impostura
dels qui van fer del lladrocini
el seu geni i figura...

I Atenes en flames, i Atenes en flames..
contra un Occident narcís i insolent,
que a trossos es trenca...
Atenes cremant-se
encara penseu un dia renéixer
de entre les cendres.

Parlant vam sentir una fiblada
per l’antiga Europa
raptada no pas per un Toro
sinó per la Troica

que va trepitjant les ruïnes
de la intel·ligència
del marbre que està a la intempèrie
de la decadència.

I en somnis talment Prometeo
del cels ens penjarem
per robar la Flama Sagrada
del caos i la ràbia..

I així una petita columna
de bojos i artistes
s’alçaren amb foc al teu Barri
dels Vells Anarquistes.