Aquests homes sols, que parlen sols
De quants abismes s’ han salvat?
De quants amors han quedat orfes?
Per quants deserts han desertat?
De quantes fonts, assedegats,
han begut aigües de derrota?
De quants jardins han olorat
les flors de la malenconia?
Quants ulls en zel han perseguit,
per les andanes de la nit,
a l’estació dels somnis blaus..?
En quantes cambres infidels han estimat cossos de mel?
Aquests homes sols, que parlen sols,
que ens els mirem com malfiats,
que riuen sols, que ploren sols...
Qui som nosaltres per jutjar?
Qui són els folls, qui els assenyats? Parem l’oïda per saber
les cicatrius del seu passat,
i ells ens ignoren com si res,
que allò que passa està passant.
Si parlen sols, deixa’ls parlar.
Autor(es): Joan Isaac
