No estem sols
No estem sols,
no ens creguéssim que som lliures:
ens observen, ens espien,
ens remenen els calaixos,
som titelles als seus braços,
i ens refreguen pels nassos,
que de tots ho saben tot.
No estem sols,
que innocent aquell que pensi,
que manté l'anonimat!
Si volguessin, entrarien,
amb nocturna traïdoria,
per les portes més secretes
de la nostra intimitat.
No estem sols:
són eteris, invisibles,
fiscalitzen la tendresa
que s'amaga als nostres somnis,
no estem sols.
No estem sols,
depenem dels seus capricis.
Som minúsculs grans de sorra,
som uns zeros a l'esquerra
a les mans dels vigilants.
No estem sols,
investiguen els horaris,
els amors, els honoraris,
els amics, la ideologia.
Presumeixen d'infal·libles,
si volguessin ens dirien
de quin mal hem de morir.
No estem sols,
es inútil l'aventura,
d'escapar de dictadures,
dels paranys que construeixen
des de l'oci controlat.
Som només bases de dades,
som presumptes inculpats.
No estem sols:
són titànics, invencibles,
fiscalitzen la bellesa
a favor del món banal.
No estem sols.
No estem sols,
depenem dels seus capricis.
Exigeixo i reivindico
el meu dret innegociable
de ser un anònim ciutadà.
Autor(es): Joan Isaac
