Sa núvia morta
Neda sa núvia dins es safareig,
plora molt i pensa que no s'ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja és també aquest peix.
Neda sa núvia, no se vol casar,
s'aigua verda és plena des seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.
Neda sa núvia i entre es convidats
hi ha una teoria (xerren d'un amant).
Fuma i diu "què passa" un pallasso vell,
i sa mare d'ella, i sa mare d'ell
Ploren amagades, ja no poden més
molt engalanades beuen JB's,
i es infants se queixen súper avorrits
...I ningú sospita on és es nuvill
Que entra dins sa casa molt desorbitat
cerca s'escopeta i se lleva es frac
tira sa corbata "jo la mataré,
si no vol ser meva, no és de ningú més".
Bota una bardissa i en es safareig
ho entén sa núvia i li diu "mata'm"
i una escopetada seca i zenital
crema dins sa fosca com el cel un llamp.
Morta sa núvia, dins es safareig,
plora molt i pensa que no s'ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja es també aquest peix.
Morta sa núvia, no se casarà
i vermell s'enfonsa es seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d'en Chopin
ara que s'hi escau tan exactament.
Autor(es): Joan Miquel Oliver, Frédéric Chopin
