Queia la lluna [o Bolero de l'Alcúdia]
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
(Enamorats que es palpen
van per les sendres,
mentre lluny els mirava
la creu del terme.
Tu i jo sempre ens perdíem
per dalt l'andana,
la meua mà et floria
damunt de l'anca.)*
* Maria del Mar Bonet omite las dos últimas estrofas.
** Sis veus per al poeta inicia la canción con el siguiente recitado:
He respectat, en tu, totes les dones;
he estimat, en tu, tota la vida;
intensament, t'he besat un turmell.
He volgut ser com un amant antic.
Al llit, revolt, jeies nua, escampada:
en un turmell t'he besat l'existència,
amor, dolor i plaer i treballs.
(L'amant IV OC5)
Autor(es): Vicent Andrés Estellés, Popular valenciana
