Gaia

Joan Amèric

Vens de l'assemblea del complot de matèria
on es preparava atemptar contra el no-res.
I quan el big-bang executava l'estratègia
ocupares el millor trosset de l'univers.

Propet del sol, però massa tampoc
en la distància justa de la llum i la calor.
Planeta bo, te done la cançó
que se titularà com el teu nom.

Gaia, Gaia, Gaia, planeta que gira per a la vida.
Aire, terra, aigua, m'agrada parlar-te com una amiga.

Fa la primavera, se desperten els miracles
i se les inventa per obrir totes les flors.
Eva i la primera poma tornen a mirar-se
se li calfen les galtes i li pugen els colors.

Mare Terra, escampares les llavors
i estaves tan contenta que semblava un joc.
Mare Terra, ets l'origen. la matriu
i per damunt de tot un ésser viu
que sent, que s'emociona, que és un niu,
que de vegades plora altres riu

Plovies molt per apagar-te el foc,
la pluja sobre el magma es convertia en vapor.
I així vas fer l'aire que respirem;
oxigen, aura blava, atmosfera.

Era l'Era d'intentar el món
i anar-lo omplint de vida a poc a poc.

Gaia; un ésser viu. Un ésser viu.