La gran partida
Si puc mirar, si no estic sord, si més o menys
tinc la meua opinió, si aspire a la bellesa
com a meta i revolució.
Si a més a més estic cantant
i accepte el deure de no ser covard,
demane la paraula i em demane no callar.
Em posen trist. Què està passant?
M'encantaria estar al·lucinant però veig
que hi ha homes enemics de la humanitat.
La gran imatge de la llibertat es queda de pedra
quan l'anomenen els qui trafiquen la mort
i la fam per tot el planeta, els qui l'ofeguen.
El "rostre pàl·lid" està content, controla tot el món
amb arguments de pes,celebra la victòria dels seus míssils intel·ligents.
Li han preparat un gran discurs, la trampa del "nou ordre just".
La borsa es recupera contra més de cent mil difunts.
La gran partida que s'està jugant
és la de la Terra, la de la vida.
La nit o el dia, la llei dels diners
o la llei que ens nua a la natura.
Poder corromput, estan jugant brut, trucant les imatges.
Doble moral i doblement salvatges.
El seu ideal negoci mortal, consum, sabotatge,
aparador, riquesa miserable.
I si el que passa és inhumà,
realisme és canviar la realitat i seguir somiant.
I el que passa és tan inhumà
que realisme és canviar la realitat per seguir somiant.
A contrapunt, contra corrent, si encara puc,
si encara queda temps.
Estic veien com plora el món. No m'és igual,
que està ferit de mort.
Aspire a la bellesa i propose revolució.
Aspire a la bellesa i propose.
Autor(es): Joan Amèric
