Nit e'x'tranya

Joan Amèric

Nit estranya, gata maula, calma tensa
cau la teua capa immensa sobre mi.
Malcarada, lluna rara, dits de cera,
desestelada i envasada al buit.

És aquesta estranya nit.

Sé que conspira, sé que em mira i quan alena
la sent a l'esquena; és el seu sospir.
Encenc la ràdio i només parla d'una princesa
que fugia en cotxe per Paris.

Nit estranya, dónes asma, nit intrusa,
segur que has segrestat la vertadera nit.
Hi ha una aranya que s'escapa;
és la bruixa que ha intentat quedar-se en el meu llit.

Oh nit estranya nit, pèls de punta cap a dins,
aire de cartró pedra.
Oh nit estranya nit no et volen ni els vampirs,
falsa i botiflera.

Aquesta estranya nit.

Nit estranya, dónes asma, nit intrusa,
segur que has segrestat la vertadera nit.
Hi ha una aranya que s'escapa;
és la bruixa que ha intentat quedar-se en el meu llit.

Oh nit, estranya nit.
Vull amagar-me, vull escapar-me, no hi ha manera.
No s'hi veu l'eixida del seu laberint.
Encenc la ràdio i encara parla de la princesa
que fugia en va del seu destí.

Oh nit estranya nit, borratxera dels sentits,
aire de cartró pedra.
Oh nit, estranya nit, no funcionen els espills.
Ganivet per l'esquena.
Oh nit estranya nit, se t'apaguen els llumins.
Tacte de cartró pedra.
Oh nit estranya nit, emboscada d'enemic,
falsa i botiflera.
Oh nit estranya nit, pèls de punta cap a dins,
aire de cartró pedra.
Oh nit estranya nit no et volen ni els vampirs,
falsa i botiflera.