Pati de ma casa
Al pati de ma casa la pressa mai no passa,
el temps se la descalça abans d'entrar.
I amb els dos peus em dansa el seu tic-tac avança
al ritme que la calma li va marcant.
Arpegis de guitarra acompanyant la tarda,
el gessamí matisa l'olor del cel.
Florida, en la llimera, somriu la primavera.
a l'aire es respira que tot va bé.
Al pati de ma casa la pressa mai no passa.
Al pati de ma casa la pressa mai no passa.
Qui arriba de visita m'estira de la vista,
m'atrapa, m'hipnotitza, després no sé.
El cas és que m'encisa, em penja el seu enigma.
Igual em pol•linitza el pensament, vés a saber.
Abella, artesana de dolçor,
promíscua en el sexe de les flors.
llenguatge coreogràfic i secret.
Miracle entre el nèctar i la mel.
Escriu-me, ni que siga una postal
somriu-me, ni que siga horitzontal.
T'estime perquè puc sense voler,
t'odie perquè vull però no sé.
Al pati de ma casa la pressa mai no passa.
Al pati de ma casa la pressa mai no passa.
Somriu-me, va! Ni que siga horitzontal i qual,
escriu-me ni que siga per Nadal.
Al pati de ma casa la pressa mai no passa.
Al pati de ma casa la pressa mai no passa.
Estime, t'estime perquè puc sense voler
t'odie i m'odie jo també.
Al pati de ma casa la pressa mai no passa.
Al pati de ma casa la pressa mai no passa.
Autor(es): Joan Amèric
