Perquè sóc poble

Joan Amèric

Sempre caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet,
jo el veig enorme.
No, jo no sé ser del món
sense ser d'algun lloc
arrelat en el món.
Jo sóc de l'univers perquè sóc poble.

Junt a la bona gent de la comarca
em sé com un puntet
de la galàxia.
Sóc d'un país allargat
amb illes per la meitat,
inclinat a l'orient.
Sempre caminaré amb el meu poble.

No tenim vocació
de generals
ni d'emperadors,
però tampoc no és el nostre destí
viure demanant disculpes
per existir.

Seguirem somiant
un estel de llibertat.
Som així de pesats;
ni sabem, ni podem, ni volem
no somiar.

Sempre caminaré amb el meu poble;
diuen que és xicotet,
jo el veig enorme.
Sóc d'un país d'amistat
que li dóna la mà
a tothom que li l'estén.
Jo sóc de l'univers,
com no ho podria ser?
Si sempre caminaré amb el meu poble.