Blanca, bruna
Blanca,
bruna,
i fina com un pa de mel
més que una moreta collida al carrer
la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
(joliu dolençant)
camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:
si ahir era poncella ara és mon tresor
com la satalia cada pit rodó.
Autor(es): Joan Salvat-Papasseit, Joan Manuel Serrat
