Sa cançó de s'estiu
Ja surt es sol i comença un nou dia,
no són les 9 i ja suam com a porcs.
Però per sort avui hi ha un poc de brisa.
Agafam es trastos i baixam cap as port.
I mos n'anam a fer una volta amb sa barca,
amb tantes ones ja estic ben marejat.
I es meu dinar de pa amb sobrassada,
segur que acabarà flotant per la mar.
Aquesta roca que es diu Menorca,
un tros de terra enmig de la mar.
Amb els amics anirem d'acampada
i junts beurem durant tota sa nit.
Cançons i 'birra' fins sa matinada,
mentre mos pica un batalló de mosquits.
Tu i jo estirats damunt de s'arena,
un moment màgic que no oblidarem mai.
Despullats davall de sa lluna plena
i tots es detalls han quedat censurats.
Aquesta roca que es diu Menorca,
un tros de terra enmig de la mar.
Com m'enamora, illa seductora
Quan me cerquis
saps que allà em trobaràs.
Quan arriba s'estiu
i quan arriba sa calor,
blau és es color
i salat és es sabor.
No hi ha lloc al món,
on t'hi trobaràs millor.
Lleva't es banyador
i dins la mar et faré l'amor
fins que torni sa claror.
No tardaràs en ensumar s'oloreta
dels guiris ben tapats de crema solar.
i excursionistes que van en bicicleta
amb es termòmetre a 35 graus.
Rodejats d'un concert de cigales
farem un bon xubec davall es pinar.
És lo millor per espassar sa ressaca
que aquesta nit la tornarem a liar.
Aquesta roca...
Quan arriba s'estiu...
Fins que torni sa claror i cantarem una cançó.
I és que tornar a Menorca és es meu motiu
per sentir-me lliure, per sentir-me viu!
Quan arriba s'estiu...
Autor(es): Ernest Martí, Francesc Pons
