Sense arrels
M'he retrobat a jo, enmig des teu camí,
Som la collita, del que van sembrar ahir.
M'he retrobat a jo, enmig des teu camí,
Som la collita d'ahir.
Mare avui t'escric des de aquest món fred,
Un mot analfabet, res li passa la set,
De viure en un present que ha oblidat el vell secret,
No recorda el passat, no recorda el pas següent.
I ara volem tornar a l'instint de l'animal,
Ara volem tenir memòria com un mineral,
Ara hem trobat en la música lo natural,
Amb qui poder escoltar l'arrel, del nostre mal.
Un arbre sense arrels,
El seu sistema, és un cel sense estels
És un arbre sense arrels,
És un estiu sense s'hivern!
És un arbre sense arrels,
El seu sistema, és un cel sense estels
És un arbre sense arrels,
És un estiu sense s'hivern!
Digues, digues, un discurs ple de mentides,
Vas vendre terra eterna i ara està ple de ferides.
Mira, Mira, a quin preu es ven sa vida,
El món va dir que prou i tu l'ofegues si respira.
Robaràs i mentiràs!
Un riu brollava, i tu l'has condemnat, l'has expropiat.
Compraràs i expropiaràs!
Si ja no hi puc ni beure, tot està embotellat.
I atura, en aquest món ja no hi queda natura,
I no sé si té cura!
Calla i procura, no deixar petjada ni tampoc cap signatura,
Que no hi queda natura!
Cara a cara, vas dir que confiés,
Que aquí tots som iguals i que no tens cap interès.
Però encara (cara) esper que sigui prest,
Per aturar un sistema, que a on passa res creix.
És un arbre sense arrels,
El seu sistema és un cel sense estels.
És un arbre sense arrels,
És un estiu sense s'hivern!
És un arbre sense arrels,
El seu sistema és un cel sense estels.
És un arbre sense arrels...
Què és un arbre sense arrels?!
Autor(es): Guillem Llorens
