El fabricant d’oficis
De petit, si em preguntaven
“Què vols ser, quan siguis gran?”,
deia allò que s’esperaven
els adults del meu voltant:
bomber, metge, economista,
astronauta, professor,
funcionari, periodista
o pilot d’aviació.
I ells em feien bona cara,
em donaven un car’mel
i li deien a la mare:
“Aquest nen és tot un cel!”
Però m’importava un rave
l’opinió d’aquells cretins
i en secret acaronava
mil oficis clandestins:
sodomitzador de puces,
caçador d’aigua corrent,
seductor de nines russes,
embotellador de vent,
venedor d’esgarrifances
alçador de baixos fons,
desarrugador de panses,
distribuïdor de petons,
conductor de calaixeres,
polidor d’escuradents,
domador de calaveres,
bressador de sols ponents,
psicoanalista de vaques,
amplificador de crits,
provador de llits i hamaques,
detector de malparits.
El món és tan depriment,
tan gris, tan convencional...
Si vols ‘nar a contracorrent,
pots prendre mal.
I vaig créixer, i no volia
ser enginyer ni ser advocat.
El meu pare, cada dia
se’l veia més emprenyat
i em cridava: “Ets un desastre,
un inútil, un gandul!
Qui vulgui menjar pollastre,
que comenci a moure el cul!”
I jo, ofès, li deia: “Papa,
prou voldria treballar
si un projecte amb prou de grapa
em sabés interessar.
Només m’ofereixen feines
ensopides i banals.
Jo vull esmolar les eines
en oficis immortals:
inflador de collonades,
llepador d’aparadors,
endolcidor d’arengades,
frenador d’atacs de tos,
maquillador de mentides,
esgarrapador de gats,
provocador d’estampides,
unidor d’esquarterats,
qüestionador de certeses,
gran pontífex dels bordells,
productor d’embriagueses,
monitor de vol d’ocells,
circumcisador d’amebes,
tallador en sec de singlots,
desllagrimador de cebes,
professor d’estirabots.
El món és tan depriment,
tan malgirbat, tan eixut...
Si vols ‘nar a contracorrent,
ho tens pelut!
M’he fet gran, tinc alguns vicis,
no pas el de treballar...
No he exercit mai els oficis
que m’agrada imaginar.
Diuen: no tenen sortida,
Mai no se’n trauran diners...
P’rò somniar, sembla mentida,
si no et mostra el món com és,
si que et mostra com hauria
de ser, com podria ser
si un polsim de fantasia
es dignés baixar al carrer.
Ara em vaig guanyant la vida
fent cançons, però potser,
si no deixo anar la brida,
algun dia esdevindré
salinitzador de pluges,
llançador de fruits podrits,
dietista per a truges,
acaronador de pits,
clonador de merda d’oca,
tacador de versos blancs
extractor de suc de roca,
orxatitzador de sangs,
desaplicador de normes,
ferrador d’ous remenats,
quadrificador de formes
circulars, escuraplats,
gondoler al bell mig del Sena,
mesclador de carn i peix,
comptador de grans d’arena,
creador de mi mateix!
El món és tan depriment,
tan fred, tan poc elegant...
Si vols ‘nar a contracorrent,
te la fot’ran!
Autor(es): Miquel Pujadó
