Cançó de l'amor efímer
O bella inconeguda passatgera del tram
qui tens un posat rosa i un esguard ple de sol;
que mostres una sina cobertora del dol
i et vesteixes, discreta, la bruseta d'estam.
O bella inconeguda que ets menuda i audaç
i que sense companya t'arrisques a la platja
i no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja
al domeny de les ones i te'n prega el teu braç.
O bella inconeguda que en sentir la malícia
de les ullades frèvoles, tota t'has commogut...
tancades les oïdes a mots que el vent s'ha endut,
boi sospirant potser pel goig d'una carícia.
O bella inconeguda, del tram t'he vist baixar
i avui t'he somiada i et somiaré demà.
Autor(es): Joan Salvat-Papasseit, Joan Manuel Serrat
