Mercromina
Espurnes surant com les llavors.
Distància, dos punts a l’horitzó.
Tan relatiu que el mar és viu,
ja porto el banyador.
Descansa a l’ombra d’aquest sol,
que encara ningú ha marcat cap gol.
Infinitiu tot el que és viu,
el verb es torna nom.
Tan cert com és que el vent ha pelat els meus genolls,
com sé que guardo estius al repunt dels pantalons.
Tacats de guerres i mercromina,
tu i jo érem fets de branques i pals.
La tarda a l’eco dels turons
avança, que no té gens de son.
No diu ni piu, suor que escriu
el vol d’un gronxador.
Tan cert com és que el vent ha pelat els meus genolls,
com sé que guardo estius al repunt dels pantalons.
Tacats de guerres i mercromina,
tu i jo érem fets de branques i pals.
