Com ho fa el vent
Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar,
amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar.
Com ho fa el vent,
és així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.
I vaig créixer buscant uns versos que van tapar la pols
arrossegant les fulles seques mortes per la tardor.
Jo no he nascut per llosa de marbre ni per jeure al damunt d'un mort,
la terra sols atrapa l'arbre, jo vaig de port en port.
Obre'm nina, la teva porta, obre'm i deixa'm passar,
res no ha de saber ningú. Escolta: me n'aniré demà.
I així sense mirar endarrera, m'heu de veure passar:
res no us deixo, ningú no m'espera..., me'n puc anar i tornar.
Autor(es): Joan Manuel Serrat
