Dins el cercle blanc
Surt
quan tres acords
li indiquen el moment
d'entrar en escena,
i de cop es trenca la cadena
del seu gris present.
Viu
aquest miracle tan intensament
que ni s'adona
de les cares, llums i fums, i es dóna
fins l'esgotament.
Cada mot
és com una espuma
que ho encendrà tot.
Dins del cercle blanc, la por
s'ha desfet amb la tristor,
no existeix res més enllà
d'aquest foll volcà.
Dins el cercle blanc, se sent
a l'empar del fred i el vent
per un prim tel d'infinit,
al cor de la nit.
Quan,
com sempre,
el taxi ja se l'ha emportat
lluny de l'eufòria,
i s'adorm, tot compartint la glòria
amb la soledat,
el record
li endolceix l'espera,
li acarona el cor.
Autor(es): Miquel Pujadó, Tullio Tonelli
