Cada dia
Cada dia, un dia més,
no hi podem pas fer-hi res.
A les cinc del matí
els malalts dels hospitals
continuen el patir.
I en els barris elegants
jovenets de disset anys
arriben perduts de "gin"
i pateixen vomitant
uns dolors així de grans.
A les sis del matí,
els obrers i els capellans
es comencen a vestir.
El pagès renta el corral
i el peó agafa la pala
mentre la gent important
entre els seus llençols ben blancs
ronca de molt bona gana.
A les set del matí
els polítics expectoren,
els nens rics fan pipí al llit,
mentre que els nens pobres ploren.
A les vuit del matí
comença el funcionari
amb un aire rutinari
a fer allò mateix que ahir.
A les nou, els industrials
prenen sals efervescents
mentre les persones decents
comencen a menjar alfals.
A les onze del matí,
ja estic borratxo de vi,
Cada dia, un dia més
jo tampoc no hi puc fer res.
Autor(es): Lluís Serrat Pagès, Tony Ronald, John Arens
