No cal pas, Pascal
Hi ha la vella que guarda al calaix
Mil coberts i vint vaixelles
Hi ha el bastaix que un dia vol palpar
Una dona amb cent mamelles
Hi ha el magnat boig pel més
Més virolla a la cistella
Hi ha el que té castells
i duu els dits curulls d'anells...
Tothom creu que té
Però sempre es pot tenir més
Que si no li sobren coses
Serà pres per impotent
No cal pas, Pascal, simplement no cal
No fan falta tres baquetes (tu bé ho saps, Pascal)
Per fer redoblar el timbal
No cal pas, Pascal, simplement no cal
No cal gaire xerrameca (tu bé ho saps, Pascal)
Per complaure al personal
Hi ha qui viu fet caldo i amargat
Perquè el seu veí el supera
Hi ha qui per fregir-se un ou ferrat
Vol curulles deu neveres
O que l'aigua del mar
Surti pel raig de l'aigüera
Hi ha qui vol i dol
I el seu mal no té consol
Tothom perd el cul
Perd el cul i va estressat
I acumula tantes coses
Que n'acaba esclau i asclat
No cal pas, Pascal, simplement no cal
No fan falta mil trompetes (tu bé ho saps, Pascal)
Per tenir un toc personal
Autor(es): Pau Riba
