La meva estrella
És fluorescent la meva estrella,
de plàstic groc,
i tinc la galta més vermella
potser del cop
que m'he donat aquest matí
per saber si estava somniant.
No és possible el que he vist.
He vist un jeep sense manies
tot cap per 'vall,
i una sirena descobria
l'amagatall,
hi havia gent que s'ho mirava
opinant sobre el fet precís.
No és possible el que he vist.
Un helicòpter descendia
ràpidament,
el número dotze corria
cap a la gent,
uns han saltat en el tramvia,
d'altres s'han ficat en un pis.
No és possible el que he vist.
Hi havia un vell que no podia
córrer com jo,
m'he aturat per ajudar-lo,
sóc massa bo,
resulta que el vell era jove,
resulta que m'ha dit: "ja et tinc".
Eren dos quarts de cinc.
D'una estrebada més que forta
m'he deslliurat,
tinc una orella delicada
i allí ha picat,
de cop les cames m'han fet figa,
tot s'ha tornat de color gris.
No és possible el que he vist.
És fluorescent la meva estrella,
de plàstic groc,
i tinc la orella més vermella,
segur del cop,
que m'ha donat aquest matí
(la mare que el va parir).
No és possible el que he vist.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
