La gavina

Marina Rossell

Oh! Gavina voladora que volteges prop del mar
i al pas del vent, mar enfora, vas voltant fins a arribar
a la platja assolellada, platja de dolços records,
on dia i nit hi fa estada la nina dels meus amors...

Quan la vegis sola prop de la quieta onada,
dóna-li la besada que li envio més fervent,
digues-li que sento dolça melangia
i que en ella penso en tot moment.

Oh! Si igual que tu, gavina, el mar pogués jo travessar
fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar
i veure la imatge bruna, en el seu bell despertar
de la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar...