Llop de mar

Marina Rossell

Amb setanta anys a l’esquena
la pipa sempre a flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar s’hi passeja un avi.

Tota la vida gronxat per les ones
amb son bastó caminant a l’atzar
contemplant la nit serena
es passeja un llop de mar.

Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d’un vell bergantí,
jove i aferrat al pal de messana,
cridava ben fort: el mar és per mi!

Ara que ja és vell, al vespre no marxa,
ja no va a la pesca, ja no té companys.
Només va a passeig i enyora la xarxa,
camina feixuc pel pes de tants anys.