Cos meu, recorda
Cos meu, recorda, recorda.
No solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dintre els ulls obertament
i tremolaven dins la veu i algun
fortuït entrebanc els va fer vans,
els va fer vans.
Cos meu, recorda, recorda.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també els desitjos,
a ells vas ser donat, Ah!, com lluïen.
Recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu per tu,
per tu, per tu, per tu.
Recorda, cos, recorda.
Autor(es): Kavafis, Josep Tero
