Cançó de bressol per a un nen de 100 anys
No tornaran les pluges
i ens trobarem les bruixes pel camí
per preguntar amb la mà aixecada
si de veritat el sol es diu Lorenzo
i és un mal parit que no vol dormir.
Vaig buidar la nevera
la nit que vaig somiar amb la meva mare
dient-me que no estava prim
però que la meva mirada
li recordava el cul d'un got mig buit.
Ahir va fer 100 anys que no sortia de festa
amb les ulleres de pasta i em vaig quedar veient
com se m'enduia el vent.
Fes com si, com si fos l'últim cop amb mi.
Deixa'm d'estimar mentre estiguis dormint.
Hi ha coses que no volen dir res
dins d'una cançó.
Però jo vull que la gent s'emprenyi amb mi
si em diu: però què és això que estàs cantant
com si fos una cançó de bressol
per a un amor feliç
que es va quedar dormint.
Fes com si, com si fos l'últim cop amb mi.
Deixa'm d'estimar mentre estiguis dormint.
Autor(es): Alessio Arena
