La meva mentida preciosa
De prop no veuràs mai si ha sortit el sol
s'amaga enmig d'un llibre el seu record
i la seva ombra es va estirant per sota l'aigua...
Del dia que ja no et pensaré
aquí al meu costat,
tot i que no sigui per treure'm del cap
la meva mentida preciosa.
M'espero el vent que tregui les ferides del meu crit.
Veig el camí plagat de somnis que mai he volgut dormir.
Melodia de tardor,
xafogor de plats bruts,
de dinars on jo vaig arribar tard.
Melodia de primavera,
no vull que sigui sincera,
però que floreixi com una rosa
la meva mentida preciosa.
Autor(es): Alessio Arena
