Si tant m'estimaves
M'he llevat, ja no hi ets, tinc un buit, no se res de tu.
Fa mil nits que quan dormo tinc por i es que et noto tant lluny
i et somio.
M'he mirat al mirall i el que hi veig no s'assembla a mi,
és algú que fa poc va arribar i ara viu aquí,
la pena.
Perquè no m'has cuidat?
perquè no m'has mimat?
perquè?
si tant m'estimaves!
Perquè has marxat així?
T'has oblidat de mi?
Perquè?
si tant m'estimaves!
Sento que la vida se m'escapa mentre espero el teu somriure,
una carícia, una mirada que tant temps vas oferir-me
i que ara són només imatges del passat que volen
lluny i més lluny i més lluny.
He sortit al carrer a respirar i tot són records
d'una vida que vam construir però que ara s'ha mort.
M'ofego.
Tots son frases que em dic per cuidar-me, per cuidar de tu.
Per tancar jo la porta o posar-li, simplement un puny.
Mentides.
Perquè m'has apartat
i no m'has ajudat?
perquè?
si tant m'estimaves?
Perquè has fugit així
i no has pensat en mi?
perquè?
si tant m'estimaves!
Perquè t'has amagat
i no m'has recolzat ?
perquè?
si tant m'estimaves
Si tu ets feliç així
sabent tant poc de mi
perquè,
perquè m'estives?
Sento que la vida se m'escapa mentre espero
el teu somriure, una carícia, una mirada
que tant temps vas oferir-me
i que ara són només imatges del passat que volen
lluny i més lluny i més lluny.
Tot aquest silenci s'amagava en les paraules que no deies
però pensaves, els moments que arrossegàvem i la boca
se m'enfonsa quan intento pronunciar el teu nom, el teu nom.
Tot aquest silenci s'amagava a les nits de tots els dies
que vivíem com els últims de la vida, com les últimes ferides
que ajuntàvem per parlar, i no dir res.
Voles lluny, voles lluny, voles lluny.
Autor(es): Clara Peya
