Ferragosto

Joan Isaac

Fes una altra còpia de les claus de casa,
per qualsevol cosa que demà pogués passar.
Després d’haver comprat candaus per la finestra,
pots marxar quan vulguis, tranquil·la, que jo em vull quedar.
Trepitjant sota la pluja, bassals profunds de l’infantesa,
tiro el meu ham dins de l’aquari de la meva fantasia.
Em ve a la memòria el bus que anava a escola,
i el camp allí on jugava, que l’heura ja s’haurà empassat.
Segueixo riu avall i recomença a ploure,
atraco i m’aixoplugo sota el meu quiosc daurat.
Tinc molta sorra a les butxaques,
i espigues als mitjons de llana,
i un estranger que se’n refia de la meva companyia.
Ha estat una tempesta curta i passatgera,
el sol crema les teules velles dels antics teulats.
Segueixo amb la mirada el vol d’una oreneta,
immòbil i centrada al mig de l’Arc que hi ha a la mar.
Com el fanal encès encara, inútilment a mitja tarda,
espero la pedrada que m’apagarà.
I amb un somrís d’orella a orella, dins dels bassals de l’infantesa,
em passo hores dins l’aquari de la meva fantasia…