D’amor no en parlem mai més

Joan Isaac

Recordo els teus llavis
de noieta
beure somnis i cerveses,
i els teus llibres sempre en ordre.
I jo tocant el cel
per en mig dels teus genolls,
era el campió dels petons
i les mentides.

Després he escrit cançons,
faig de músic, visc al camp,
però més segur i més amable.
Segueixo el trànsit de la Lluna, quan arriba
no discuteixo amb la bellesa,
la bellesa ve i se’n va.

Què fas allí tan sola
aquesta tarda,
aviat es farà fosc...

Resplendeixen com mai les ciutats
d’Orient
et passo a buscar,
però d’amor no,
no en parlem mai més.

Resplendeixen com mai les ciutats
d’Orient
et faré somriure,
però d’amor,
no en parlem mai més...