Cançó del raier
Só fill del Noguera
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Só fill del Noguera
dins un rai nasquí;
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Lo bon temps del fadrinatge
lo passí fent de cuer,
mes com tinc seny i coratge
prompte em feren davanter.
D'eix cavall de la riera
prenc la brida barroera,
i als torrents i a la ribera
vaig dient: "¡Pas al raier!"
De les bigues que he enraiades
se'n farien galions,
galions per les armades
de deu regnes i nacions;
pins i faigs duc cada dia,
d'avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria
les muntanyes a crostons.
Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
ne té deu cada tramat;
i davalla fugitiva
rodolant de riba en riba
fins que al mar sens vora arriba
de la fonda eternitat.
Autor(es): Mossèn Cinto Verdaguer, Mossèn Josep Tàpies
