Abraçats al cim

VerdCel

Arribats al cim, agafar-te la mà. Panoràmica passió de nosaltres s’ha apoderat.
Des d’aquest lloc gire i veig en redó. Cada vent bufa des d’ací. Em sent ple de tu, tot es remodela amb tu.
Abraçats al cim, cauen mobles, canonades rebentades. Abraçats al cim, la gravitació ens deixa anar del tot.
Et veig entrar. La llum de qui m’abraona sencer, sense condicions, al gest només candor. De qui traspua sensibilitat, transparent. Els colors més bonics que mai s’han vist. Simetries per inventar per fora i per dins.
On estaves?
Estava esperant-te.
Abraçats al cim, cauen mobles, canonades rebentades. Abraçats al cim, la gravitació ens deixa anar del tot.
Allà on caiem, sempre, allà on estem, si el cos, si la ment, si el cor ajuntem,
plantarà les seues arrels, pilars, lligams, la nostra llar, amb rems, ales i peus
que exploren de la mà per aire, terra i mar tantes complicitats.
On estaves?
Estava esperant-te.
Abraçats al cim, cauen mobles, canonades rebentades. Abraçats al cim, la gravitació ens deixa anar del tot.