Alhora

VerdCel

Vull arribar com més aviat. Cinquena marxa, revolucionat. No puc anar més ràpid ja,
alhora no voldria aplegar mai a eixe lloc.
Si et vetllara tota la nit, vint-i-quatre hores set dies tot l’any. Sostindre’t la mà, a
recer, potser t’haguera pogut salvar; implosió rebente sencer.
El món cau sobre mi, clame i plore, em vull esvair.
Nervis riu amunt del Tec. Bram i llàgrima en un sol gest. Xisclen ben fort els
confluents.
Retrò al Riberal i la Plana, ressò a la Conca de Prada.
El Vallespir, com expira davalla, a la Torre d’Elna, al Pont de Ceret, et guaite fins
platja d’Argelers.
Buit i neguit, trenen i afonen; descansa oceà.
Marxar t’he de deixar, mar, endins mar. Art a casa on ets present, bust i pintura em donen alè. Portar-te amb mi per sempre és dir-te adéu.
Vetllar-te, qui sap?, potser podria encadenar a un cos la poca vida, amargament patir, ment adormida, per finalment marxar sense el teu comiat.
Pensar a ulls clucs que almenys series part d’altres vides, que en altres cossos viuries, almenys, almenys, almenys, almenys.
El Vallespir, com expira davalla, a la Torre d’Elna, al Pont de Ceret, et guaite fins platja d’Argelers.
Dir-li a ta germana cosa més despietada, no recorde, no recorde, no.
Pensar a ulls clucs que almenys series part d’altres vides, que en altres cossos viuries, almenys, almenys.

Abraçats II
Escoltar a l’altra part, suport en la dificultat, paisatges d’amor, delicadesa, de pell, tendresa, sensitivitat.
Bevent-nos mútuament, sabent-nos cuidar.
Bevent-nos, mútuament cuidar.
Bevent-nos, mútuament cuidar.