Danza de fin de siglo

Maria del Mar Bonet

Era la nostra dansa
i vam sortir a ballar-la.
Rumbejava la lluna la nostra nit de l'Havana.
L'aire de mar portava
ritmes de canya, fulles de menta, palmera i sal.
Cuba maragda verda,
barca ben ancorada
saps que la teva gent et fa més jove encara
guardes tanta bellesa
sento tanta enyorança, si marxo lluny de tu.
I passen els anys
i segles vindran
i no desfaran la dansa
d'aquesta casa sense parets que resisteix encara.
Ningú ha pogut trencar-la
algú li diuen sucre del temps i vol de l'esperança.
Tota l'Havana vella
canta la seva història
una ciutat ferida, on sembla que tot és vida.
Mai no han pogut rendir-la.
I ella et dirà que té la casa oberta per tu.