Havia de ser així
Que és trist aquell racó i com l'enyoro!
Un fum que ho tapa tot malgrat el sol,
que, pàl·lid i ullerós com una dona,
ve a compadir-nos com qui vol i dol.
Racons i fums guanyats a força d'anys d'estar-hi,
malaguanyats per mi, si ara us heu fos.
No us recordo prou bé, però us estimo,
que em vàreu seguir sempre com un gos,
i a força de portar-vos al darrere
us vaig considerar talment un os.
Un tros de pis, tres llits i xemeneies,
un tren amb molta gent que en vol sortir...
Recordo aquell pitar, que em fonia l'orella,
i ara que la tinc bé, no el puc sentir.
Olors indefinibles d'aquells barris,
memòries dels bons dies de l'ahir.
I ara que estic sol amb la meva guitarra,
n'he fet una cançó; havia de ser així.
Que és trist aquell racó i com l'enyoro!
Un fum que ho tapa tot malgrat el sol...
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
