Temps perdut
A la vora de la mar he tornat a poc a poc
tot sentint el crit del temps
que s'emporta el meu record.
Un record ple de cançons de perfums i frec d'amor
d'un amor potser perdut a les aigües del meu port.
Sovint somnio que tornes al meu costat
que m'agafes les mans i les omples
d'immensitat, d'immensitat.
Ara l'aire ja no és aquell nostre
ni la sorra s'esborra al seu pas
sols em queda un grapat d'enyorança
i el teu mirar, i el teu mirar.
Les onades van portant
sensacions de mil colors
que amanyaguen el meu cant
barrejant notes i plors.
És un cant fruit del passat
endinsat en el meu cor
esborrall desdibuixat
de les ombres del teu cos.
Sovint somnio que tornes al meu costat
que m'agafes les mans i les omples
d'immensitat, d'immensitat.
Ara l'aire ja no és aquell nostre
ni la sorra s'esborra al seu pas
sols em queda un grapat d'enyorança
i el teu mirar, i el teu mirar.
Sovint somnio que tornes al meu costat
que m'agafes les mans i les omples
d'immensitat, d'immensitat.
Autor(es): Glòria Cruz, Càstor Pérez
