Vocació de suïcida
Escolliré el dia més gris
i em menjaré unes d'arsènic
poder serà, potser massa trist
pot ser i serà poder massa tètric.
Però és que tinc vocació de suïcida
però és que tinc vocació de suïcida
Trauré la tapa de la capseta
i més peluda que mai veuré l'aranya
com escala el meu braç l'amiga estranya
com em pica i la sang que raja i que raja.
Contra la paret tan temptadora tan dura
prendré una embranzida per esbotzar-me el cap
que s'obrirà com una pera madura
quan torni a córrer i m'hi torni a tirar.
I ja posats i a la desesperada
em llençaré com un boig des d'un setè pis
mig despullat i amb la pell congelada
despulladet i amb somriure agraït.
Però al vol ploraré per tu
i per altres desastres que no sap ningú
segur que diran que és per cridar l'atenció
que en el fons no era tanta la seva vocació.
Autor(es): Albert Viaplana, Albert Pla
